NATURALS

SISTEMA CIRCULATORI

 

ALIMENTS I NUTRIENTS PRÀCTICA












Cèl·lula, unitat de vida from martinezmartinezjoana4







EL SISTEMA NERVIÓS


L'APARELL LOCOMOTOR

ELS MÚSCULS

LESIONS

 

 

Relacions entre essers vius

LES RELACIONS EN L' ECOSISTEMA

A més de les relacions alimentàries, els éssers vius d'un ecosistema estableixen moltes més relacions amb els organismes de la mateixa espècie i d'altres espècies diferents.

RELACIONS ENTRE ÉSSERS VIUS DE LA MATEIXA ESPÈCIES

Hi podem diferenciar les agrupacions i les societats.

Agrupacions

En les agrupacions, es reuneixen nombrosos individus per tal de defensar-se dels depredadors, reproduir-se...
Per exemple, els peixos formen grups anomenats bancs; les aus, bandades; els mamífers, ramats i manades.




Societats

Les societats són grups organtizats, amb individus de diversos tipus que s' especialitzen en la realtizació de diverses funcions. Per exemple, les abelles formen societats amb tres tipus d' individus:
             · La reina, que és l' única femella que es reprodueix i pon ous.
             · Els abellots, que són els mascles i fecunden la reina.
             · Les obreres, que són femelles que no es reprodueixen. S' encarreguen d' aconseguir aliments,                      tenir cura de les cries, defensar el grup...

RELACIONS ENTRE ÉSSERS VIUS D'ESPÈCIES DIFERENTS

En destacam tres: parasitisme, mutualisme i comensalisme. 

PARASITISME
La relació s' estableix entre individus de dues espècies; l' un (el paràsit) es beneficia de la relació i l' altre en surt perjudicat. Per exemple, la paparra és un paràsit que pica els mamífers per tal d' alimentar-se de la sang d' aquests; en fer-ho, els origina molèsties.




COMENSALISME
Dos éssers vius viuen junts: l' un surt beneficiat, però l' altre no obté ni avantatges ni perjudicis. Per exemple, algunes orquídies viuen sobre arbres grans de la selva per tal d' arribar a la llum. L' arbre no obté benefici ni sofreix cap dany.


MUTUALISME
En aquesta relació, els dos éssers surten beneficiats. Per exemple, el peix pallasso viu protegit entre els tentacles verinosos de l' anemone, uns tentacles que no l' afecten. L' anemone es beneficia de la relació perquè s' alimenta de les restes de menjar que deixa el peix.








La biocenosi

Quan una àguila caça a un conill, quan dos cervols mascles lluiten per veure qui es reprodueix amb les femelles o quan dos arbres competeixen per la llum del sol, estem veient com sers vius de la mateixa o diferent espècie es relacionen entre ells. Dintre d'un ecosistema els individus s'ajuden entre ells, competeixen per l'aliment o la reproducció, depreden altres individus, etc. Segons si els individus que es relacionen entre ells són de la mateixa espècie o no hi ha dos tipus de relacions:




  • Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
  • Relacions interespecífiques: entre individus de diferents espècies.



Relacions intraespecífiques
Quin tipus de relacions es donen entre individus d'una mateixa espècie? Els individus d'una mateixa espècie poden col.laborar entre ells, com és el cas de les formigues d'un formiguer o poden competir entre ells com és el cas dels cervols mascles quan es barallen per veure qui es reprodueix amb les femelles. Has de recordar que totes aquestes relacions es produeixen dintre d'una població, és a dir, un conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen al mateix lloc.
  • Relacions intraespecífiques de col.laboració:
    1. El gregarisme: són aquelles espècies on els individus amb o sense parentesc viuen junts de manera permanent o temporal. Són un exemple els bancs de peixos o els estols d'ocells.


      Com molts altres mamifers hervibors de la sabana africana, els nyus viuen en grans grups gregaris. Aquests grups donen seguretat als individus davant els depredadors
    2. La familia: es tracta d'individus que s'uneixen per tal de reproduir-se i criar la descendència. Tots els individus tenen una relació de parentesc.
    3. La societat estatal: on la morfologia dels individus és diferent en funció de la tasca que realitzen. Les formigues o les abelles viuen en societats estatals.
  • Relacions intraespecífiques de competència: els individus d'una mateixa espècie poden competir per diferents raons: poden lluitar per reproduir-se o per ocupar un mateix territori.


Relacions interespecífiques
Aquestes són les relacions entre individus de diferents espècie que viuen en un mateix ecosistema. Existeixen diferents tipus de relacions interespecífiques:
competència, depredació, parasitisme, comensalisme, mutualisme, simbiosi i antibiosi
  • Competència interespecífica: es dona quan individus de diferents espècies lluiten per obtenir un mateix espai per viure o un mateix aliment. En aquests casos de competència, els individus de l'espècie millor adaptada al ecosistema eliminent els individus de l'altra espècie.
  • Depredació: en aquesta relació un depredador, captura, mata i s'alimenta d'una presa. Per tant, en aquesta relació un organisme obté l'energia i la matèria de l'altre. Entre depredadors i preses s'ha d'establir una situació d'equilibri ja que un excés de depredadors podria provocaria la desaparició de les preses i per tant, provocar a la llarga la desaparició de l'espècie depredadora.
  • Parasitisme: en aquesta relació un individu surt beneficiat (el paràsit) i l'altre surt perjudicat (l'hoste). A diferència de la depredació, on la presa mor, en el parasitisme el paràsit no mata l'hoste sino que se'n va aprofitant d'aquest robant-li part dels nutrients que té. Exemples d'espècies paràsites són els cucs intestinals, el vesc, els polls o les paparres.

    El vesc, Viscum album és una planta paràsita d'arbres, com aquest pi. El vesc introdueix les seves arrels a una branca del arbre d'on extreu saba bruta per poder fer la fotosíntesi.

  • Mutualisme: en aquesta relació els dos individus de diferents espècies es relacionen de tal manera que tots dos surten beneficiats. Aquesta relació no és permanent, i per tant, els individus no han de cooperar obligatoriament per sobreviure. Un exemple d'aquest tipus de relació són els ocells que desparasiten a altres animals. L'ocell obté aliments i l'altre animal es veu lliure de paràsits molestos.

    El mutualisme de neteja és un exemple de benefici mutu. Aquí, un peix cirujià deixa que un peix netejador el lliberi de paràsits. Mentre aquest es llibera dels seus paràsits, el netejador obté aliment.
  • Simbiosi: en aquest cas els dos organismes també es veuen beneficiats però a diferència del mutualisme, la relació és tan forta que els dos individus no poden viure per separat. L'exemple més clar de simbiosi és el dels líquens, formats per una alga i per un fong. El fong proporciona aigua i nutrients a l'alga i aquesta li cedeix part dels productes de la fotosíntesi. Per separat, no podrien sobreviure.
  • Comensalisme : en aquest cas un dels dos organismes surt beneficiat i l'altre, ni surt beneficiat ni perjudicat. És el cas dels animals carronyaires que esperen a que un depredador deixi les restes de la seva presa per poder alimentar-se.
 QÜESTIONARI

  1. Quina diferència hi ha entre el gregarisme i la família?
  2. Un llop i una àguila tracten de caçar un conill en un bosc. Quin tipus de relació hi ha entre tots tres?
  3. Per què competeixen els individus d'una mateixa espècie?
  4. Digues quines són les diferències i les semblances entre el mutualisme i la simbiosi.
  5. Quin avantatge pot tenir per un paràsit no matar el seu hoste?

LES PLANTES

LES PLANTES
  1. Anomena les parts d'una planta i explica les seves parts i/o funcions.
  2. Quin tipus de nutrició tenen les plantes? Què vol dir?
  3. Anomena les funcions vitals d'una planta.
  4. Explica breument el procés de la fotosíntesi.
  5. Les plantes, malgrat no tenen sentits, es relacionen amb el medi. Explica alguns casos d'adaptació de les plantes.
  6. Quin tipus de reproducció poden tenir les plantes? Explica-les breument.
  7. Què són i per a què serveixen les flors?
  8. Pinta i anomena les parts d'una flor i digues la funció que té cadascuna d`elles.
  9. De quines etapes consta la reproducció sexual d'una planta?
  10. Què és la pol·linització?
  11. Què és la fecundació?
  12. Com es forma el fruit d'una planta?
  13. Què és la germinació?
  14. Per a què és important la fotosíntesi?
  15. Què és un zigot?
  16. Anomena dues plantes que tenguin reproducció sexual i dues asexual.
  17. Què passaria si la llum del sol no ens arribàs més?
  18. Cita els processos de nutrició d'una planta.
  19. Explica, ajudant-te d'un dibuix, el procés de respiració d'una planta.
  20. De què està formada la saba elaborada?
  21. Quin gas es necessita per a realitzar la fotosíntesi? Quin gas es desprèn en el procés de la fotosíntesi?
  22. Anomena la major diferència existent entre una cèl·lula animal i una vegetal.



LA FOTOSÍNTESI 



LA CÈL·LULA
TEMA I







Subscriure's a: Missatges (Atom)

CALENDARI DE 5è A

EL MEU CALENDARI DE TASQUES https://calendar.google.com/calendar/embed?src=ufbfdqe0q7hk6du6h4q7siqo78%40group.calendar.google.com&ctz=E...